Paseo manuel Girona 71, Barcelona

Coronavirus: efecto del confinamiento en los niños

confinamiento niños

Os compartimos una entrevista a  Elisabet y Laura, dosde nuestras psicólogas, realizada en Catalunya Radio sobre los efectos psicológicos del confinamiento debido al coronavirus en los niños. Como veréis, esta entrada está en catalán!

Blog de catalunya radio

 

– Moltes famílies estan preocupades per com afectarà tot això els nens. Són supervivents per naturalesa?

Els nens, com els adults, estan preparats per sobreviure en les condicions menys esperades. Tenen una capacitat d’adaptació major que els adults, ja que tenen menor consciència de la realitat i la capacitat de sentir-se satisfets amb més facilitat, sempre que tinguin al seu costat un adult que tingui cura d’ells.

– Intentem veure el got mig ple. El confinament pot ser, fins i tot, positiu per a ells?

El ritme que portem en el dia a dia és sovint més intens del que a tots ens agradaria i això inclou els nostres infants. En molts dels casos, ara estan gaudint de la presència dels dos pares que, si les circumstàncies els ho permeten, poden dedicar força temps a fer activitats amb ells i compartir molts moments quotidians que abans del confinament fèiem «a toc de xiulet». Això és sense dubte beneficiós per a ells i pot fer un bon equilibri en la balança de tot el que estem vivint.

– L’harmonia familiar és molt important, però ara pot ser més difícil d’aconseguir…

Sens dubte. L’ambient familiar és determinant per al benestar dels nostres infants.

Hem de tenir molta cura de com ens comuniquem els adults, del que fem… Cal trobar espais per a un mateix, tenir cura del nostre benestar és tenir cura del benestar familiar.

– Com encaixem teletreball amb nens a casa les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana? 

El teletreball amb nens a casa dista molt d’aquella imatge idíl·lica que un pot imaginar fent feina en la comoditat de la seva llar. És important definir un horari i ajustar molt les expectatives de fins on podem arribar.

Entenent, però, que, si es treballa per compte aliè, cal complir uns objectius i això pot ser molt estressant. Una bona comunicació amb els responsables de quina és la situació real a casa també pot ajudar a fer de comú acord aquest ajust i que així els pares i mares puguin equilibrar millor el temps que dediquen a cada tasca. De la mateixa manera en el treball per compte propi pot ser que s’estiguin vivint molts moments d’incertesa i les famílies estiguin amoïnades per la seva situació financera. Ara i després del confinament.

– Com es pot sentir el nen o la nena si veu els seus pares col·lapsats, enganxats al mòbil o l’ordinador perquè han de treballar, i fins i tot reben crits?

Si ens hem desbordat tant que els crits han arribat, cal reconèixer aquesta pressió i parlar-ne amb els fills.

Novament, trobar un espai per a l’autocura serà clau per al benestar i equilibri propi, que ens ajudaran a fer front de forma més serena a la multitud de coses que hem fer al llarg del dia.

– Hem de respondre totes les preguntes que ens facin? Com filtrem la informació? 

És important respondre a les seves preguntes, sí, però sempre adaptant-nos a l’edat dels fills i responent de forma confiada i tranquil·la. Tant important és el què diem com el com ho diem.

La informació ha de ser concisa i lliure de suposicions i sense alarmisme. Hem de informar als infants de la realitat, sense mentir, però adaptada a la seva edat i capacitat de comprensió.

– Hem d’evitar que sentin la ràdio o vegin les notícies?

Cal evitar que vegin les notícies ja que aquest canal de comunicació està dirigit als adults. Hi ha persones que han adaptat la informació per a infants, on els hi expliquen què és el coronavirus, per què ens quedem a casa i què ha de passar per que poguem sortir finalment.

Així doncs és important que la televisió, la ràdio, no estiguin posades a casa tot el dia. La informació que ens arriba en aquests moments és alarmant. Es parla de gran quantitat de malalts, de morts…

És una informació que els infants no tenen perquè saber. De la mateixa manera les imatges poden tenir un gran impacte. Hospitals saturats, persones connectades a respiradors…

– Com n’hauríem de parlar del coronavirus?

És important que donem als infants l’oportunitat de parlar de com s’estan sentint amb aquesta situació. Acceptar el malestar que els pot estar generant, ajudar-los a posar-hi paraules… No cal que ho fem de forma constant, potser un cop al dia o fins i tot més espaiat en els temps. Cal estar atents als senyals que ens poden indicar aquest malestar (mal humor, rabietes, plors…) i anticipar-nos tant com sigui possible. Tenim al davant una molt bona oportunitat per ajudar els nostres fills a gestionar les seves emocions. També amb cançons o contes.

– A banda de mal humor o rabietes, quins poden ser els senyals d’alarma que ens poden indicar que el nostre fill està estressat o angoixat?

Els infants ens mostren el seu malestar a través de queixes psicosomàtiques (mal de cap, mal de panxa, sensació d’estar posant-se malalt) o bé en canvis a nivell fisiològic (dificultats per dormir, canvis en la ingesta d’aliments – excés o dèficit- i en problemes en el control d’esfínters).

– Hi ha alguna edat que sigui especialment vulnerable?

Totes les edats són vulnerables si estan exposades a informació sense acompanyament adequat de l’adult. És possible que al voltant dels 9 -10 anys, que ja no són tan petits per jugar amb joguines la major part del temps ni són adolescents per estar tancats en el seu món (com fan la majoria en aquestes circumstàncies), poden estar més exposats i desubicats.

– Si tenim adolescents a casa pot semblar que estan de meravella. Es pot girar la truita, però?

Estem veient que els adolescents són els més beneficiats d’aquesta situació. Ells tenen un paradís: no hi ha classe, ni hi ha hora d’aixecar-se ni anar-se’n a dormir, surten de la seva habitació quasi exclusivament per menjar i tenen ús il·limitat de tecnologia.

Però el que ells no saben és que aquesta situació els causarà efecte rebot: alimentarà la seva addicció a la tecnologia, disminuirà la seva habilitat de comunicació (amb l’adult, ja que amb els amics ho fan sovint a través de videotrucades) i la manca de rutina que després hauran d’adquirir.

També hem de tenir en compte que l’esport per a adolescent és salut mental, i, tot hi que hi ha part que en fan a la seva habitació, n’hi ha molts que viuen una vida extremadament sedentària i això afectarà en la seva autoestima així com en la seva salut física.

– Som mediterranis i estem acostumats a passar hores al carrer. Se’ls hauria de deixar sortir, encara que sigui poc, com passa en altres països? 

Caldrà trobar mesures que tinguin en compte les necessitats dels infants. Sempre vetllant pel benestar global, està clar, però poder sortir a fer un passeig amb totes les mesures oportunes seria molt beneficiós per als infants. Hi ha diverses iniciatives abocades al respecte, com la petició de Heike Freire a change.org. A altres països, com França i Alemanya, els infants han estat tinguts en compte en les mesures decretades a l’estat d’alarma i poden sortir al carrer una estona al dia. Tenen una energia que tot sovint sembla infinita i hem de fer tot el que sigui possible per respectar les seves necessitats.

– En el cas de nens o persones amb necessitats especials, com els que tenen trastorns de l’espectre autista (TEA), sí que poden sortir al carrer

Sí, però, tot i això, es troben sovint amb altres persones que els increpen al veure que han sortit al carrer amb els seus fills. Per tal de fer conèixer a tothom el motiu pel qual els seus fills estan sortint al carrer, els han de posat un braçalet blau

– Com condiciona, en general, l’espai físic? Hi ha famílies que viuen en molt pocs metres quadrats i no tenen ni balcó.

Està clar que no és el mateix estar en un espai petit, sense balcons, etc. que en una casa amb jardí on poder sortir a córrer, saltar i fer activitats gaudint del sol quan el dia ho permet. Tot i així, és més important el benestar familiar. És a dir, per molt que es disposi d’un espai gran, si a casa es respira un ambient tens, amb molt de neguit o pors, els infants no estaran bé.

Si en un espai petit els infants viuen grans moments de complicitat i diversió amb els pares, es respira la màxima calma possible i es té en compte el seu benestar, ells estaran bé.

– Un cas que preocupa especialment és els dels menors amb pares separats, que han de quedar-se amb un d’ells i no alternar en aquest període…

Com succeeix en períodes vacacionals, alguns fills de pares separats, passen dues setmanes sense veure l’altre progenitor, però no seria recomanable allargar més.

Els infants necessiten passar temps amb els seus pares i passar aquesta situació amb el suport de tots dos progenitors. No n’hi ha prou amb videotrucades, ni àudios; cal compartir les rutines i la companyia en persona.

– La socialització amb amics i companys de classe s’ha tallat en sec. Com ho gestionem? 

És important mantenir les connexions amb els amics, sí. Hem d’aprofitar el que ens ofereixen actualment totes les eines que tenim a l’abast. Als més petits és normal que els costi entendre per què no poden veure els seus amics en persona i posar-se tristos després de connectar-se online amb ells.

Permetre que parlin del que senten i deixar-los plorar si ho fan els ajudarà a gestionar aquesta situació tan complexa.

Dia a dia s’aniran acostumant a aquesta nova manera de comunicar-se i ben segur que els ajudarà seguir en contacte amb els seus amics i amigues. Als més grans, això, segurament, els serà més fàcil i gaudiran de bones estones xerrant amb el seu grup.

– El dia té moltes hores i molts adults han de seguir treballant. Podem ser més permissius amb el consum de pantalles?

Hem de recordar que estem en una situació de supervivència i, com en qualsevol situació així, prenem les mesures no habituals per passar-ho el millor possible. Per tant, les pantalles són una d’aquestes mesures.

En situacions normals, acotaríem el temps de pantalles, ja que volem que els nostres fills dediquin temps d’oci a moltes altres coses enriquidores. Ara, travessant una pandèmia mundial, confinats a casa un temps indefinit, les pantalles són una manera de posar-nos en pausa i fer que el temps passi més ràpid.

– Serà difícil desenganxar-los quan torni a la normalitat?

És molt probable que, quan tot acabi, l’índex d’addiccions a tecnologies infantils augmenti significativament i ens toqui treballar en programes de desintoxicació i acompanyament a famílies amb aquest problema.

Ara per ara, tenim algunes idees per limitar l’ús (com fer servir targetes amb uns temps d’ús de cada pantalla – tablet, mòbil, televisió- que l’infant entregarà a l’adult quan vulgui fer-ne ús), però hem de tenir en compte que hi haurà moments en què serà l’adult el que promogui l’ús de les tecnologies als seus fills per tenir una mica de temps lliure.

– És convenient que ells mantinguin el contacte amb l’escola o institut? 

Mantenir el contacte amb l’escola és molt bo per a ells, per entendre que tots fem el possible per mantenir-nos connectats amb tot allò que fèiem abans del confinament. L’edat, les dinàmiques que s’estan duent a terme des de l’escola, etc. seran determinants perquè gaudeixin d’aquesta connexió. Hem d’entendre que és una situació excepcional per a tots i esperar que segueixin el ritme com si res seria poc realista.

També hem de tenir en compte que en molts casos els pares estaran teletreballant i per tant, no poden estar fent de mestres. És una tasca que no els correspon i per a la qual probablement ara no estan preparats.

Així que, connectats amb l’escola, sí, però tenint en compte el context que estem vivint. Tampoc hem d’oblidar que no totes les llars disposen dels mateixos recursos i que el que per a alguns pot ser molt bo, per a altres pot suposar una dificultat.

– Quan tornin a classe, en el cas dels més petits, hauran de viure una «readaptació»?

Sí, tots ens haurem d’adaptar de nou al nostre dia a dia després del confinament. En el cas dels més petits, l’adaptació serà més llarga que en cursos avançats. A diferència d’altres períodes on no hi ha escola, en aquesta ocasió han tingut als pares i mares a casa, tots els dies.

– I no ens oblidem dels nadons i els pares i mares primerencs, que tampoc poden sortir al carrer. Què és el més important en aquest cas?

L’arribada d’un nadó a la família suposa un gran canvi al que tots hauran d’adaptar-se. És un període en el que comptar amb ajut és molt rellevant i en aquest cas es fa molt evident la manca de suport, tant a nivell pràctic com emocional. Acceptar la intensitat emocional que pot produir-se en aquests moments és essencial. És bo tenir en compte tots aquelles professionals que poden oferir ajuda de forma telemàtica per tal de resoldre els dubtes que poden sortir en aquests primeres setmanes o mesos de vida.

Per als nadons el més important és rebre l’amor i escalf dels seus pares, això ho tindran igual; per tant, viuran aliens al confinament, sempre que els seus pares gaudeixin del màxim benestar per atendre les necessitats del seu nadó.

– No ens podem fer petons, hem de mantenir les distàncies de més d’un metre i mig… Com podem transmetre’ls afecte sense contacte físic?

Hem de reduir inevitablement les mostres d’afecte físic, sobretot en persones exposades.

Haurem de buscar la manera de mostrar afecte amb paraules, detalls i gestos diàriament i diverses vegades al dia.

– Si algú cau malalt i s’ha de confinar en una habitació, quin impacte emocional els pot provocar?

És una situació molt complexa i angoixant. Com sabem, si expliquem als infants la realitat de manera que ho puguin entendre, la seva capacitat adaptativa ens sorprendrà.

Els explicarem que està malalt, i, perquè millori ell i no ens emmalaltim nosaltres, estarà uns dies apartat. Li farem menjar, li farem jocs i dibuixos, li enviarem missatges i vídeos i prepararem plans per quan surti.

– En el pitjor dels casos, si un familiar directe, com un avi, mor per coronavirus, se’ls ha de dir? O millor esperem?

Depèn de la situació de cada família, de l’edat de cada infant o el vincle amb la persona que ha mort. Cal informar a l’infant que la persona està malalta, que les persones grans tenen més dificultats per curar-se i que faran tot el possible per ajudar-lo encara que a vegades no s’aconsegueix.

Si mor, podem fer un acomiadament íntim a casa, acomiadant-nos de la persona, fent escrits i llegint-los, i encendre una espelma per recordar-lo.

– Quins aprenentatges en podem treure de tot això?

Podrem treure tant aprenentatges individuals com col·lectius i és important que ho fem. Segurament ens hem adonat que no cal que fem un munt d’activitats cada vegada que el nostres fill/a té temps lliure, que a casa tenim més recursos dels que ens havíem adonat i que baixar el ritme és beneficiós per a tots.

Els infants també estan aprenent molt d’aquesta situació. Com n’és d’important el que fem a nivell individual per a la repercussió social, ens quedem vetllant pel benestar de la gent gran, de no saturar els hospitals

És un bon moment per involucrar-se en tasques de casa, ara que els podem acompanyar sense presses en el seu aprenentatge. A fer-se el llit, parar taula, cuinar un pastís… sempre en funció de l’edat, és clar.

 

Dejar un comentario